Més, més...

Ens agrada.

Ens enganxa.

Ens canvia.

Ens porta.

Ens roba.

Ens aniquila.

És dolor.

És passió.

És perversió.

És amor.

Més informació: Martiriologi, en constant reedició.

Foto: Flickr

En garde!

De violència n'hi ha de moltes menes. La domèstica -no de gènere- és, segurament, una de les més freqüents i silencioses. Corca sentiments, empudega ambients, transmuta somriures en ganyota monstruosa.

Respiro aquesta violència, tensió, desconfiança, punyalades traperes amb guants de seda. Miro el meu mirall interior i sóc anònima, amb un Tyler Durden grunyint i petant els punys. I amb el sabó de rentar plats podria cuinar una arma tan potent que tot hauria de tornar a començar.

Hauré de visitar la biblioteca i rescatar l'obra més cèlebre de Chuck Palahniuk: El club de la lluita. I si no, la peli, que està molt bé.

Foto: Flickr - Lucha libre Housewife . Parker_day

El sentit de la vida

A vegades passa que hi ha moments que es van repetint, de forma estranya. Aïllats en el calendari, ocupant els dies d'una mateixa setmana o, fins i tot, un grup de persones properes.

El sentit de la vida: aquest és el gran debat que va ressonant a cursos, estones de cafè o sobretaules amabilíssimes amb regust de confidència.

Quin és el sentit de la vida, de la nostra vida? Algu ho sap?

Mirar enrera

He comprat paper i un sobre. De color lila, tots dos.

Plegaré el full i escriuré una carta. D'amor, d'enyor.

Hi posaré un segell. Buscaré una bústia.

I esperaré.

Una de vaqueros

La fabulació és una de les grans qualitats humanes. Que la història ja estigui escrita no vol dir que la puguem inventar i refer com més ens agradi.

Tarantino és un artesà del diàleg, capaç de muntar situacions hilarants i escenes que no són més violentes o obscenes que algun reportatge del telenotícies migdia.

Celebro l'arribada d'aquest nou guió. La lectura del de Pulp Fiction em va regalar moments impagables i, novament, aplaudeixo l'estrena d'un director que ofereix el llibre després de la pel·lícula.

Malditos bastardos: una França ocupada pels dolents i uns, molt dolents també que van a carregar-se al jefe de tot plegat. Ho aconseguiran?

No us la perdeu.

Festa!

Mireu quina noia més valenta.
Tenint en compte la quantitat de gerres que porta, més el pes del contingut, més les dimensions dels seus bracets, és ben estrany que no li hagi saltat la dentadura que, simpàtica, mostra.
Un desig inconfessat del mes d'octubre és anar a l'Oktoberfest, una mostra de civilització europea que ve a afegir-se a l'esperit de Göethe, la rigidesa Kantiana, l'aspror de Nietzsche i d'altres referents de consonants multiagrupades.
Si, em ve de gust una festa i, després, explicar-la.
Salut!

Senyoreta Capuleto

Julieta:

... La meva recompensa és il·limitada com el mar;

el meu amor tan profund,

com més et dono més en tinc,

ja que tots dos són infinits.

Per tots els mals, un moment Shakespeare. I per ajudar, la guitarra de George Harrison.

Foto: Flickr