El preu de les coses

Ell: (Amb un fil de veu) "Ei, ..."

Ella: "Si, digues."

Ell: "... mira, que no sé què he de fer.. i estic molt nerviós"

Ella: "....."

Ell: ".... tu podries...?"

Ella: "....".

Les meves paraules i opinions són massa cares. No em fas cap pena.

Imatge: Judith i Holofernes - Caravaggio, 1599

Vides exemplars

Es convoquen dues places per treballar a un ajuntament del Baix Llobregat. 

S'hi presenten 181 ànimes i, qui més qui menys, té una vida plena d'estudis, feines mal combinades, hipoteques impossibles i altres càrregues semblants. 

Llegeixo els diaris: Camps i Costa no culpables. Camps i Costa, tot un al·legat de paisatge, cognoms en harmonia que han crescut gràcies a urbanització de sòl rústic i promeses de Fòrmula 1, trajos fets a mida i bosses Louis Vuitton. 

Ells no pagaran per res. A ells els ho pagarem tot. I les 181 ànimes que aspiren a respirar hauran de continuar provant el joc de "l'arramba't que ja veuràs", o aquell altre joc del "o ets dels meus o ets dels seus". 

I el que no sabem, ni sabrem. 

Tiquismiquis

Mot curiós, farcit de vocals iguals i de sonoritat xisclaire, així com els/les individu(e)s que defineix: Tiquismiquis, llepafils, cul d'olla, primmirat, escrupolós, maniàtic, esquiterell, llamenc, perepunyetes, que se l'agafa amb paper de fumar i que fa cara d'ensumar merda allà on passeja. 

I com és que - benvolgut/des us demanareu- en dates tan assenyalades la pau i la concòrdia universal no envaeixen aquest espai, ni que sigui per una vegada? 

Doncs perquè sempre hi ha el/la torracollons i pelafigues de torn que ha de fer la pixadeta al teu racó sí o sí, que si no no dorm tranquil i que "oh, que això que dic és molt seriós ehh???"

Estimats/des, no patiu, que amb l'ajuda del gran Pepe (l'únic) això està resolt. 

I que bones festes i tal. 

Teràpia de xoc

Això del "fes-t'ho tu mateix" que predica IKEA deu venir de l'antiga mitologia escandinava on hi havia personatges tan curiosos com ara el xicot del martell: Thor.
En Thor gastava pinta estupenda, melena rossa i duia una eina que feia bramar trons i tempestes, controlant així el clima i les collites.
Però en els temps actuals, on tot allò que passa ens ha de dur a l'apocal·lipsi i la ruina, en Thor podria tenir una ocupació més de servei públic, fer-se un perfil al facebook, tenir una web pròpia i un gabinet de consultors. I el trucaríem per sotmetre'ns a teràpia de xoc, i que d'una bona vegada reaccionem davant tanta mentida a gran escala i a tanta imbecil·litat quotidiana.
I si de passada és tan suculent com al dibuix, doncs millor. No?

BANG!!

No és que no em trobi bé (només), és que estic cansada de pensar i parlar sola. 

No és que estigui cansada (només), és que l'avorriment presideix els dies i de cop, en un moment, toooooot és terrible i el desastre és (només) culpa meva. Per incompetent.

No és que sigui incompetent (només), és que se m'enganxa la teva incompetència i, és clar, quan et poso el mirall al davant no mola allò que veus. 

No és que no moli allò que veus (només), sinó que t'he de passar el paquet de mocadors perquè sóc taaaaan cruel i taaaaaan  malcarada. 

I no és que sigui malcarada (només), és que per avui ja en tinc prou de tanta estupidesa concentrada en tants pocs metres quadrats i cúbics (els del teu, el seu, el meu cervell). I he petat, en vermell i projectada en milions de partícules de ràbia continguda que fugen sense control. 

I demà faré un esforç i recolliré el que en quedi. I tu, ell, jo, m'ajudareu.