I, de sobte, ja són aquí. Desafiant calendaris, previsions, pressupostos que no arriben, tasques pendents, correus no enviats i roba sense planxar, les vacances arriben i maquillen la rutina de plans i propòsits.
I jo em pregunto... per què esperem a fer allò que volem, per què posem data a la llibertat, als desitjos i plaers?
Ara són vacances. I a la tornada... també.
Dedicat a N. en blau i vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada