Aniversari. Feliç.

Secció d'escrits sol·licitats: "avui fas una foto del teu moneder, la penges al blog i escrius alguna cosa".

Així, fent cas a unes carinyoses instruccions, celebro l'entrada 201 després de tres anys d'anar fent escrits de tota mena i de tots colors. 

Ara ja no tinc tants visitants ni tants comentaris, i és que en aquests tres anys hi ha hagut de tot... "a saber": 

Lo Barça li va engaltar 6 al Madrid a casa seva, vaig començar a estudiar anglès per primera vegada, facebook  s'ha posat imprescindible però twitter li està guanyant terreny, la prima de risc protagonitza titulars desbancant massacres i misèries, la Mercè va marxar amb presses, ara conec un psicòleg que em fa falta, el Japó va tremolar, la indignació és l'emoció més estesa, la meva última àvia es va apagar, Tolstoi va acompanyar-me durant un estiu, he canviat de mòbil tres cops, el meu fill ha pujat quatre números de peu, he trobat gent nova, gent nova m'ha trobat a mi, he après a fer magdalenes, he canviat la distribució dels mobles del menjador, la sort ha trucat a casa nostra, la feina no ens falta, i la salut m'ha posat a prova.

Aquest blog és una teràpia important, eleva l'autoestima i exercita la vanitat i, què us he de dir... m'agrada. Per això he adoptat un costum nou a la meva vida: regalar-me, encara que no faci per mi. O si?

Gràcies a tot@s, per ser-hi.

Foto: meva, és clar