Hi ha setmanes en les que sembla que ha de passar tot: dies de pluja, les mateixes notícies a la ràdio, rebre per totes bandes i, per acabar-ho de rematar, descobrir que aquells que pensaves que et guardaven la confiança eren els que et venien a quatre duros. I ara les pròpies ombres i misèries suren com rates mortes a l'aigua d'un moll brut.
El panorama és suportable per què fa sol i cel clar, però el missatge és contundent: tot s'acaba sabent, fins i tot la maquinària de la trampa i el joc de mans.
Dedicat a J. i a R., sense gaire amor.
Els jugadors de cartes - Caravaggio (1597-1600)
1 comentari:
Ànims! doncs si, sempre s'acaba agafant al mentider i trampós, per difícil que sembli.
Publica un comentari a l'entrada