Es convoquen dues places per treballar a un ajuntament del Baix Llobregat.
S'hi presenten 181 ànimes i, qui més qui menys, té una vida plena d'estudis, feines mal combinades, hipoteques impossibles i altres càrregues semblants.
Llegeixo els diaris: Camps i Costa no culpables. Camps i Costa, tot un al·legat de paisatge, cognoms en harmonia que han crescut gràcies a urbanització de sòl rústic i promeses de Fòrmula 1, trajos fets a mida i bosses Louis Vuitton.
Ells no pagaran per res. A ells els ho pagarem tot. I les 181 ànimes que aspiren a respirar hauran de continuar provant el joc de "l'arramba't que ja veuràs", o aquell altre joc del "o ets dels meus o ets dels seus".
I el que no sabem, ni sabrem.
2 comentaris:
Són un exemple a seguir. Només puc dir, que si un dia tinc un fill, li posaré de nom "Pacocamps". Així, com sona, tot junt. En honor al màrtir de la democràcia, al pal·ladí de la decència, cremat en la foguera a la plaça pública però salvat per la mà del Totpoderós a l'últim moment, abans que el foc de l'enveja mundana es clavés a les seves virginals carns. Un sant. Només espero que el cardenal Rouco Varela el canonitzi aviat. Prego per a que així sigui. Amen.
Ens ensenyen el camí...robar, mentir, estafar i jugar amb el destí de tot un poble..a ells tant els fa mentre tinguin les butxaques plenes
Publica un comentari