dimarts 12 d’abril de 2011

Malaltes



Conec una dona que no té mesura. 
Un home que no és el seu, i que tampoc és d'ella, va cometre el gran error de no fer-li cas. 
Llavors, aquesta dona que conec, va transformar-se en Salomé, Medusa, Medea, Fedra, Lilith i Lady Macbeth, totes juntes en una combinació fatídica i tenebrosa. La llengua, la bogeria, el desig malferit i la maldat en essència van reunir boires encegadores als ulls i mels emmetzinades pel paladar. 
I no descansa, i no hi ha dia que no treballi en la seva victòria, amb el cap d'aquell home en una safata de plata. L'única manera de poder arribar a besar els seus llavis, tot i morts.
I aquell home fuig com pot, i els amics posem entrebancs a la fera, a la bèstia, a l'harpia, però no ens n'acabem de sortir. 
El desig malferit és llavor de venjança, i ja us dic que la mitologia a vegades es queda curta.

Tiziano: Salomé - 1515

4 comentaris:

fanal blau ha dit...

Doncs si que està malalta, sí!
Bona tarda, E-lecta

rits ha dit...

els amics d'ell o d'ella? tots dos necessiten bons amics.

Per ell perquè sinó pot parar boig i fer mal.

Per ella, perquè sinó mai sanarà. O potser si, però sempre serà més difícil

El veí de dalt ha dit...

Recorda'm que no me la presentis, no fos cas...

Elfreelang ha dit...

La venjança és un plat que es menja fred i no sempre es paeix bé