Els punts sospiraven llunyans, un a cada banda del mapa.-Quina mala sort! Quin fat fatal! Per una distància tan llarga separats!!
Passava per allà un cargol carregat, de closca i bones intencions:
-Ai punts, pobrets, si us puc apropar potser, fent un gran esforç, em podria estirar.
El cargol va enganxar una banya al punt de més a la vora i va començar, penós, a lliscar cap al punt de més enllà.
Van passar minuts, hores, fins i tot dies i, al final, el generós cargol va arribar a tocar el punt remot.
Però, ai las!! Tot i junts pel pont estès pel cargolí, el camí era un llarguíssim niu d'espirals i graons torturats que feien la trobada gairebé impossible.
Moralina: Simplifica. Arribaràs abans i més lluny tot sol que si tens l'ajut del modest cargol.
3 comentaris:
Bon consell! Me l'apunto...Salut!
És que ja se sap, els cargols pobrets van a poc a poc... ;)
I la burocràcia què???? Amb la de feina que dóna a tantes i tantes (i tantes) persones...
Publica un comentari