Encara erem dos. Vacances i balconet davant el mar de Colera. Una tarda sense plans.
Ell em va agafar el llibre de damunt del llit. I el sol es va anar amagant rera la serra de l'Albera alhora que la història es consumia d'una sentada.
Les hores em van passar contemplant el seu moment feliç. Sovint el recordem. Sovint el sospirem.
4 comentaris:
Moments que no s'obliden.
Poden existir més moments com aquest si ho vols, si els busques, si els reculls....
Moments que voldriem que no s'acabessin mai...
Quina vistassa! A mi em costaria concentrar-me en la lectura des d'aquest balcó. Badaria i prou.
Publica un comentari